Les claus per entendre el procés de globalització i el paper dels estats-nació
Cap on van els nacionalismes?
Des dels anys noranta, el terme postnacionalisme s’ha desplegat com un mot d’ordre paral·lelament a la idea de globalització. Al fons d’aquestes idees trobem la comprovació que avui les empreses multinacionals i el capital financer determinen la política dels governs i a la pràctica suspenen la sobirania de la majoria dels estats. Ara bé, a mesura que els fluxos de capital esdevenen més imprevisibles i que el binarisme «Occident i la resta» es buida de sentit, els llegats imperialistes dels estats-nació clàssics es fan menys sostenibles. Arribats en aquest punt, els estats centralitzats troben cada cop més difícil legitimar la repressió de les exigències de sobirania interdependent que s’alcen de l’interior d’unes fronteres cada cop més virtuals.
Actualment es repensa l’estat i, amb aquest, tot l’espai polític. Aquest context no anuncia la desaparició de la política nacional sinó la multiplicació dels seus centres i un salt qualitatiu en la necessitat de col·laboració. Tot i així, la tensió existent entre models polítics historicistes i models abstractes o idealitzats ens obliga a preguntar-nos quina mena de nacionalismes sorgiran a remolc de la globalització.
A partir d’una afilada reflexió sobre les grans transformacions polítiques contemporànies, Joan Ramon Resina, catedràtic d’Estudis Culturals a la Universitat de Cornell (Nova York), dibuixa amb pols ferm i documentat els nous camins dels nacionalismes en un món globalitzat.
Joan Ramon Resina (Barcelona, 1956)
És doctor en Literatura Comparada per la Universitat de Berkeley i en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Actualment és catedràtic d’Estudis Romànics i Literatura Comparada a la Universitat de Cornell.
És autor, entre d’altres, de «La búsqueda del Grial» (Barcelona: Anthropos, 1988), «Un sueño de piedra: Ensayos sobre la literatura del modernismo europeo» (Barcelona: Anthropos, 1990), «Los usos del clásico» (Barcelona: Anthropos, 1991), «El cadáver en la cocina: La novela policiaca en la cultura del desencanto» (Barcelona: Anthropos, 1997).
Joan Ramon Resina ha publicat un centenar d’assaigs en revistes especialitzades i en volums de diversos autors. També ha dut a terme un intens treball editorial com a director de la revista de teoria cultural, «Diacritics», entre 1998 i 2004, i és membre del consell editorial de diverses revistes europees i nord-americanes.
