André Gide nasqué a París el 1869. La seva literatura, influïda inicialment pel simbolisme, va experimentar un canvi notable arran d’un viatge a l’Àfrica en el decurs de l’any 1893: l’eix de la seva obra es va centrar llavors en el conflicte entre l’individu i la moral tradicional. Les nourritures terrestres (1897), Promethée mal enchâiné (1899), Corydon (1911) i Les caves du Vatican (1814) són en conjunt una fina reflexió sobre la llibertat individual. Gide es va mantenir distant de la política, però no indiferent als problemes de la seva època. En la seva obra Voyage au Congo (1927) ja havia denunciat el colonialisme francès, però l’ascens del nazisme el va fer decidir-se a participar activament en el moviment antifeixista i a aproximar-se al comunisme. El 1936 va descriure les experiències de la seva vida a la Unió Soviètica a Retorn de l’URSS, que li va comportar un atac general dels partidaris del front popular. Les obres de la darrera etapa de la seva vida constitueixen una mena de testament moral. Gide va rebre el premi Nobel de literatura el 1947. Va morir el 1951.