Aquest llibre narra les experiències viscudes per l02019;autor al llarg d02019;una vida universitària de quaranta-tres anys, començada com a estudiant el 1965 i acabada com a catedràtic, d02019;una manera prematura, l02019;any 2008: un pla de prejubilació pensat per les autoritats de la Universitat de Barcelona va determinar l02019;autor a acollir-s02019;hi, cosa que potser no hauria fet si les circumstàncies de la vida acadèmica que s02019;expliquen al llibre no l02019;haguessin convidat a prendre aquesta decisió. Durant tots aquests anys l02019;autor ha viscut experiències i moments d02019;una gran bellesa, de profit i de molta dignitat, però també n02019;ha viscut d02019;altres que cauen de ple en el malestar i en la consternació, si no en l02019;horror. L02019;autor intentarà que totes i cada una de les situacions narrades vagin acompanyades d02019;una reflexió ara pedagògica, adés política, també moral, per tal de fer aquest llibre útil a les generacions presents d02019;estudiants, professors i directors de l02019;ensenyament secundari i de les universitats de Catalunya i de tot Espanya, i també a les generacions d02019;estudiants d02019;Humanitats 02013;que l02019;autor ja comença a plànyer02013; que vindran. El títol del llibre fa referència a dues coses: l02019;adéu de l02019;autor a la universitat com a catedràtic en actiu, i allò que s02019;afanya a qualificar com el final, potser no definitiu, de la puixança o el crèdit de les Humanitats en el si de les nostres universitats i societats.
