L'aigua de qualitat és un recurs escàs que requereix una gestió adequada per garantir-ne la sostenibilitat. La gestió racional dels recursos es comença a regular molt recentment de la mà del dret ambiental. En aquest sentit, la gestió del recurs s'hauria de basar en el principi de precaució per garantir un bon ús, o ús sostenible, que preservi el recurs. També s'hauria d?actuar partint del principi de la utilització de la millor tecnologia disponible, per ser tan eficients com sigui possible a l'hora de consumir l?aigua. La intenció d'aquest llibre és aprofundir en el marc jurídic actual per estudiar el potencial que ofereix per a l'estalvi d?aigua, inclosos els recents canvis normatius motivats per la crisi econòmica actual. Aquesta anàlisi va més enllà de la regulació dels mecanismes d'estalvi lligats a l'edificació, i aborda la necessitat actual de fer accessibles els recursos hídrics de menor qualitat que l'aigua potable. Així, doncs, s'analitza amb profunditat quin és marc jurídic per aprofitar les aigües de pluja, aigües subterrànies, aigües regenerades i aigües grises. Finalment, aquest estudi no s'ha plantejat exclusivament des d'una perspectiva jurídica, sinó que, tenint en compte la complexitat i la transversalitat de temes que afecten l'estalvi de l'aigua, així com la formació de l'autor, s?han tingut en compte altres disciplines científiques amb l'objectiu d'analitzar la problemàtica des d'una perspectiva holística.
