Els bojos a Catalunya 1850-2000 aborda el passat recent i un munt de qüestions relacionades amb la bogeria d'ençà que el 1850 es va començar a considerar com a malaltia mental. L'autora, Sílvia Ventura, analitza els darrers cent cinquanta anys de la psiquiatria a Catalunya, des d'una perspectiva compromesa, en la qual no dubta a donar la seva opinió polemitzant sobre les diferents etapes assistencials sobrevingudes en aquest període.Des del seu lloc de magistrada del Jutjat de Capacitat i Estat Civil, l'autora ha estat sensible als aspectes humans que queden compromesos en els internaments judicials i en les incapacitacions psíquiques. Ha seguit els processos i les conseqüències derivades de les seves intervencions (sentències), executades tenint en compte no tan sols el marc jurídic, sinó també els dispositius i els recursos que l'Administració Sanitària ofereix als ciutadans. És a partir d'aquesta àmplia visió que l'autora revisa els models assistencials aplicats a Catalunya i es planteja de forma oberta si la prevenció i els tractaments que s'han ofert i s'ofereixen són els adequats.
