Potser sigui aquest llibre un autèntic cas d'artefacte literari on l'assaig, la filosofia, la poesia, la fotografia i la narrativa curta formen un volum coherent com ho són les petjades fermes que s'enfonsen en la neu. Aquestes empremtes dibuixen un camí que menarà al lector a llocs ignots, a establir un diàleg intern amb si mateix i el llibre. Que no ens confongui la joventut del seu autor; el risc, la qualitat i un ús exquisit del llenguatge es trobaran en cadascuna de les pàgines del llibre. No es pot dir mai, però potser tenim a les mans la primera obra d'un gran autor. No ho sabrem si no ens endinsem en la seva lectura. De moment, emperò, no estarà de més donar-li una oportunitat a aquesta nova veu que beu de moltes veus; Kafka, Auster, Monterroso, Sòria, Melville, Hawthorne, Camus...
Així que passin i frueixin d'aquests relats i d'aquestes fotografies -oftalmocontes-, de lectura i visió a voltes plaent, a voltes claustrofòbica, intrigant, punyent i d'una potència sorprenent.