«L'afició de Jordi Mariné per la bicicleta va començar
gràcies al seu germà Josep, catorze anys
més gran que ell, al qual li agradava molt el ciclisme.
Per això li parlava de les proeses de Bernardo
Ruiz, Jesús Loroño, Dalmacio Langarica, Miquel
Gual, Alejandro Fombellida, Arturo Dorsé i de tots
aquells que sortien als cromos que col·leccionava.
L'empenta definitiva va arribar de la mà d'altres
nois més grans, als qui veia entusiasmats sempre
que anaven al velòdrom de Reus o a veure passar
la Volta a Catalunya.
Per fi arriba l'any 1959, Mariné ha complert els
17 anys i decideix treure's la llicència. El seu equip
serà el Reus Ploms-Derbi, però després d'assolir
el permís dels pares—tasca gens fàcil— hi ha un
petit gran problema que cal resoldre: la bicicleta.»
