A l'illa de Pregonda, espai imaginari que recorda Menorca, un magistrat progressista, fill i nét de notaris monàrquics i catòlics, passa revista a les dues revolucions que han travessat la vida pròpia i la de la seva família. La novel·la, en forma de carta a la seva filla Sílvia, recorda l'any que el protagonista va viure estudiant a Toulouse, el curs 1967-68, on havia anat a parar amb l'excusa d'aprendre francès, però amb la voluntat oculta d'entrar en contacte amb exiliats republicans de la seva illa natal i poder refer el gran daltabaix que s'hi va produir l'estiu del 1936. La recerca d'exiliats, la potència dels records familiars, els estudis sobre Sartre i l'existencialisme, els dies de maig viscuts a París i el despertar a la sexualitat del jove protagonista es barregen amb les impressions del narrador quan, ja madur, valora el fracàs de les dues aventures revolucionàries. Ni els defensors de la Segona República van estar a l'altura de les circumstàncies, ni França va saber encarrilar un moviment que acabaria reforçant el general De Gaulle.