La vida està feta de triangles que es complementen, de triangles que se superposen, de triangles que s'odien i de triangles que s'estimen amb deliri. Les fronteres són sempre massa dèbils per poder dibuixar-les amb precisió i per això El triangle blau és la història d'unes passions furioses, d'uns amors que no coneixen ni l'espai ni el temps, d'una mort que sempre torna, d'una dona convertida en quadre i, per tant, feta mite inesborrable i, és clar, d'una ciutat que pot arribar a ser tot això i moltes coses més. El triangle blau és neguit, és enveja, és creativitat, és art, és poesia, és sexe, és imatge, és engany, és bogeria, és bellesa, és descoberta i és també la capacitat humana de no oblidar, de no perdonar, la certesa compacta de viure sempre aferrats a una idea, a un pensament, a un zel que perdura més enllà de la distància física, de la dictadura cruel que marquen els rellotges i els calendaris i de la voluntat humana per tapar un passat que sempre acaba tornant.
