«Aparentment no passen gaire coses a Un hivern dur: un reaccionari ple de rancúnies va a dinar a casa del seu germà, es passeja vorera de mar amb una anglesa d'uniforme i porta al cinema dos infants que ha trobat dins un tramvia. La primera vegada em vaig admirar amb aquesta història tranquil·la demanant-me com s'ho feia per emocionar-me. D'aleshores ençà, a cada relectura, descobreixo un detall en el qual no havia parat atenció ... De sorpresa en sorpresa, de descobriment en descobriment, Un hivern dur, per a mi, s'encamina lentament cap a l'inesgotable». Georges Perec