Una periodista que és a punt de marxar cap a Sarajevo ajorna el seu viatge per assistir a l’enterrament del seu avi centenari. L’estada al llarg de tres dies al poble li permet de redescobrir uns paisatges que, amb els anys, han patit nombrosos canvis, i alhora provar de submergir-se en els secrets de l’existència dels seus habitants, que semblen posseir, més enllà de la raó, uns vincles atàvics amb el lloc on els ha tocat viure. La palmera de blat pot ser llegida en bona mesura com un contrapunt de l’anterior obra de Mercè Ibarz, La terra retirada, ja que si aquesta última ens explicava els canvis del poble des de l’exterior, ara els veiem des de l’interior de les cases, però afegint-hi, a més, un component fortament oníric i visionari, que transporta l’acció cap al terreny del fantàstic.
