A trenta anys, Joaquim Maria Machado de Assis ja era un escriptor enormement popular, reconegut i respectat al Brasil. Tanmateix, una malaltia, el 1869, el va obligar a retirar-se a Friburg. En tornar-ne, va reaparèixer amb un estil del tot nou i sorprenent. En aquesta nova etapa, Machado se’ns mostra autor d’una modernitat extraordinària, en la qual l’agudesa tempera un profund pessimisme i una crua desil·lusió. És en aquest context que apareix El senyor Casmurro (1899), novel·la en la qual Betinho, avui advocat taciturn però ahir destinat per la seva mare al sacerdoci, mira enrere i ens conta la història de la seva relació d’adolescent amb Capitu, les seves trobades secretes i promeses ardents fins a un matrimoni que acaba convertint-se, per l’aparició d’una gelosia delirant, en un edifici fantasmagòric sustentat en el recel i en la sospita.
«Correu a llegir les aventures de Casmurro.» Jordi Llovet, El País.
