Un acte, en ell mateix reprovable, que repugna a les més íntimes conviccions, pot en determinades circumstàncies treure l’esperit de qui el comet de l’atonia i l’abúlia estèril a la qual semblava definitivament comdemnat, i dur-lo a un despertar esplendorós, de plenitud íntima i de reconciliació amb el món. Aquesta és la paradoxa que Zweig ens presenta a Nit fantàstica, amb la capacitat de penetració psicològica i saviesa narrativa que el van dur a ser un autor universalment estimat.
