"En la novel•la de Döblin, des del títol fins a la darrera frase, és la ciutat qui parla. I no parla només l’home “sense qualitats” de Berlín, sinó, com de seguida va ser evident, de la nova espècie radicalment urbana que estava apareixent a Europa i Nord-amèrica. Per aquest motiu, l’obra va ser primer berlinesa, després alemanya i finalment universal." Josep M. Carandell
