A part de ser un document d’excepció, aquest llibre és també una història amb tots els ingredients d’una novel·la d’espies. L’única diferència és que, en aquest cas, tot és verídic. En deien l’«home sense cara», una figura envoltada de tant de secret que van haver de passar gairebé vint anys abans que l’espionatge de l’oest no es fes una idea de quin aspecte tenia. Enviava agents que es feien passar per refugiats a l’altra banda de la frontera de la República Democràtica Alemanya i els hi tenia esperant en silenci, «adormits», mentre prosperaven dins dels estaments de govern de la República Federal d’Alemanya i de l’OTAN. Va aconseguir infiltrar-se fins a tal punt en el govern federal que Günter Guillaume, un dels seus agents, va arribar a col·laborar personalment amb Willy Brandt. Enviava espies per seduir dones que tenien accés a secrets. Va ser l’adversari més perillós per a l’oest en la guerra secreta per la informació. És Markus Wolf, el millor mestre d’espies d’aquest segle i una llegenda misteriosa de la Guerra Freda.