"Apunts del subsòl" marca un punt d?inflexió en l?obra de Dostoievski. Després de la seva redacció, l?autor esdevé el qui serà el conegudíssim ?i reconegudíssim? creador d?obres de la talla de "Crim i càstig", "Els dimonis" o "Els germans Karamàzov". És segurament la primera vegada en la seva obra que Dostoievski centra la seva atenció i, per tant, també l?atenció del lector en el tema del gran pecador. Però el pecador del subsòl és pràcticament, més que un personatge, una mena de declaració de principis vivent, un manifest. La primera part dels "Apunts del subsòl" és un monòleg interior en què l?habitant d?aquest univers particular que és el subsòl posa sobre la taula totes les seves cartes. Se?ns despulla moralment, psíquicament i, si ho voleu, físicament, i ens explica com ha arribat al subsòl, què hi ha trobat i per què hi roman. A la segona part el personatge ens narra determinats episodis de la seva vida que l?han dut on és ara. Escenes concretes que ens haurien d?ajudar a entendre què és el subsòl. Petits quadres que, sovint, ens fan veure un subsòl en tots nosaltres. En aquesta obra, que en certs moments frega la doctrina filosòfica, Dostoievski se?ns enduu més enllà d?allò que ens diu i ens fa baixar, encara que sigui per mirar-nos-el des de dalt, al subsòl, al seu subsòl.
L?acurada traducció de Miquel Cabal incorpora per primera vegada aquesta significativa obra a la literatura catalana.
