«Va ser un afusellament massiu, probablement caòtic...El pare conservava a casa la samarra i els pantalons que duia quan l?afusellaren, me?ls va ensenyar moltes vegades...» Eren els darrers mesos de la Guerra Civil i les tropes republicanes es retiraven cap a França, quan algú, enmig de la fugida desesperada, va decidir executar un grup de presos franquistes. Entre ells hi havia Rafael Sánchez Mazas, fundador i ideòleg de la Falange Española, i qui sap si un dels responsables directes del conflicte fraticida. Gràcies a l?anònim soldat republicà d?estranya mirada que li va perdonar la vida, a l?ajut d?uns pagesos de l?entorn, i, probablement, a la seva bona estrella, Sánchez Mazas es va salvar fent vida de bosquerol, en companyia d?alguns desertors i durant uns mesos, fins a l?arribada dels nacionals. Aquesta és una història que va correr molt després de la guerra, qualsevol que hagués conegut Sánchez Mazas la conexilla, perquè l?explicava a tothom. Molta gent es pensava que era mentida. I, en realitat, encara hi ha qui ho pensa.
