«Potser el pitjor de la guerra és que després ve la pau...» El protagonista d’El vent de la nit és el Cruells d’Incerta glòria, trenta anys més tard: «això fa -parlo, ai de mi, per experiència- que un mateix home sigui dos personatges ben distints», n’escrivia Joan Sales. I a dos moments ben distints de la Història: si el cor s’havia obert a la vida durant els anys de guerra, el cor es tanca a la vida dins de l’Estat totalitari, es replega en el record i ja no sap distingir, entre tots aquells monstres amb qui cohabita, quins són fills de la realitat i quins del desvari.
La paraula memòria de Cruells xoca amb la paraula fantasma de Lamoneda. El seu impossible diàleg és la coronació de l’obra novel·lística de Joan Sales, tenebrosa, travessada de llampecs d’esperança, d’una bellesa que fa feredat.