Estiu 1935, la calma seria absoluta a l?illa de la calma si no fos per Sílvia Ocampo, la poetessa criolla. Com un ocell de pas que destarota un medi, la seva presència a Mallorca fa reaccionar els dos ingredients bàsics de la bona societat, l?esnobisme i la decència. Adulada aquí per la fama d?artista, bescantada allà per la polseguera d?escàndols, ella tampoc no s?està d?observar i jutjar els seus amfitrions, com feia cent anys enrere George Sand, la seva precursora. Així s?imposa un duel a dues veus, el de la dona que ha viscut contra la que s?ha castigat a no viure ?Sílvia Ocampo contra la baronessa Felipa, dues grans creacions femenines.
