El 1829 Antoni Febrer i Cardona enllesteix la traducció del Méthode de Chant du Conservatoire de Musique, una obra que va ser publicada el 1803 (o 1804) i redactada per una comissió de professors del Conservatoire National de Musique et de Déclamation per a l'ús dels propis deixebles. La innovadora pedagogia proposada pel conservatori francès representa un canvi important en la manera d'entendre la docència de la música. L'existència de la traducció que editem en aquest volum posa clarament de manifest l'eficaç accés que Antoni Febrer i Cardona, des de Maó, tenia als diversos focus culturals europeus. És remarcable, en aquest cas, l'interès de l'il·lustrat menorquí per una obra sorgida d'una institució tan avançada com era el Conservatoire francès al començament del segle XIX. El Méthode recull, a través del seu inspirador Bernardo Mengozzi, la tradició italiana del cant. Per la seva estructuració, el seu contingut i la seva claredat expositiva, l'original i la traducció de Febrer, bo i mantenint encara avui el propòsit per al qual van ser creats, poden considerar-se obres perfectament vàlides com a mètode de cant.
