Una provocació per a l’intel·lecteSegon volum de les memòries d’un dels filòsofs i educadors més influents a Catalunya al segle XX (primer volum: La meva llibertat, Angle Editorial 2006)L’autor torna a deixar solcs profunds en la consciència del lector. Amb una prosa directa, a estones aforística, punyent i no mancada de sensibilitat, se’ns redescobreix la figura d’un pensador privilegiat que veu el món íntimament i que l’explica amb una lucidesa narrativa que ens deixa noquejats, en l’abisme de la realitat més descarnada.
Fullat, a la manera dels filòsofs clàssics i com el gran pedagog que és, camina, dialoga, ens provoca amb la seva perícia dialèctica i explora, amb saviesa aclaparadora, els racons menys evidents del temes universals que tracta: la història, la moral, els valors, l’educació o la mort. Una veritable lliçó de franquesa intel·lectual i ètica, que deixa al descobert, amb sentències plenes d’ironia, insolència i erudició, veritats incòmodes, plenes d’estelles, entre les quals Octavi Fullat aplega en una mateixa dimensió personatges com Hegel, Sartre, Foucault, Hitler, Mozart, Noam Chomsky o el tripartit català.
Web d'Octavi FullatOctavi FullatNascut a Alforja (Baix Camp) el 1928, és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Filosofia de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1986. Ha rebut diversos premis i, des de 1996, és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha estat deixeble de Lévi-Strauss, Michel Foucault i Jean Wahl, i doctor honoris causa a Mèxic i Xile. Ha impartit cursos a diferents universitats d'Europa i Amèrica. Ha estat president del Consell Escolar de Catalunya i del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. És autor de nombrosos estudis sobre pedagogia, filosofia, ètica, antropologia i història, entre els quals destaquen, entre altres,
La moral atea de Albert Camus (1963),
Marx y la religión (1974),
Filosofías de la educación (1992),
Política de la educación (1994),
Antropología y Educación (1997), Els valors d'Occident (2001),
El siglo postmoderno (1900-2001) (2002) i
L'autèntic origen dels europeus (2005).
