TERCERA EDICIÓ
La gran obra del pare de la novel·lística catalana moderna
Els límits entre la raó i els sentiments
La bogeria és una novel·la-estudi psicològic d’una malaltia (la demència) i les conseqüències socials d’aquest fet en la persona de Daniel Serrallonga segons tres punts de vista: el del narrador, que a la vegada és també un personatge (actitud humanitària); el d’un amic del malalt (actitud habitual de la gent davant el boig), i el d’un metge (actitud científica i positivista).
La novel·la té dues característiques essencials: l’objectivisme creat pels diferents punts de vista i el determinisme. En efecte: la vida de Daniel Serrallonga ve determinada pel medi i per l’herència (pare dement i suïcida, mare mística i histèrica, una germana malformada i epilèptica i una altra de nimfòmana).
Curadora: Maria Dasca
Narcís Oller
És considerat el fundador de la novel·la catalana moderna. Nascut a Valls el 1846, exerceix d’advocat i procurador dels tribunals a Barcelona, on mor el 1930. En la seva creació Narcís Oller s’inclina, d’entrada, per la prosa realista, però el seu talent el durà a conrear també la narrativa naturalista, amb la incorporació d’elements romàntics i modernistes, i finalment explorarà el potencial psicològic dels personatges.
La brillant novel·lística de Narcís Oller ocupa un lloc destacat no només en la literatura del nostre país sinó també a Europa gràcies a obres com La papallona (1882) -precedida per una carta-pròleg d’Émile Zola-, L’escanyapobres (1884), La febre d’or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906), culminació del seu art.
