El llibre és una revisió de la història i del periodisme, del seu valor ètic, i una pregunta amb respostes fragmentades sobre quina història i quin periodisme pot redimir del silenci les veus que no han de ser oblidades. Canvi i permanència, terra perduda i terra retrobada, història i realitat, vida i mort, no es resolen en La palmera de blat en una fusió de contraris, sinó que acceptar-los en tensió és al capdavall l'única veritat que li queda a Irene abans d'haver-se de posar la «careta professional» i seguir filmant la guerra.
