En Joan Antoni, afortunadament, havia trobat la seva vocació oculta entre les paelles, els ous i l'oli d'oliva. Calladament, sense sortir del bar, les truites van començar a omplir el taulell, plenes de colors, formes, sabors, harmonies, contrastos... Les coses es van esdevenir vertiginosament. De la humilitat va passar a l'opulència. De l'opulència a allò que ens era desconegut. La paella se li va fer petita; les idees se li amuntegaven al cap. Com que no trobava utensilis que li permetessin anar més enllà, se'ls va fabricar ell mateix. I van sorgir truites de colors diferents, barrejats geomètricament. I truites amb formes insòlites. I truites amb particions improbables. I truites amb capes al·lucinants. Fins i tot truites amb transparències. I amb sabors extravagants, i què se jo! Avui en dia el seu repertori, que només ell té al cap, compta més de cent especialitats inaudites. A més a més, en Joan Antoni continua somiant truites impossibles que un bon dia es faran realitat. Algunes, només algunes, són en aquest llibre. Xavier Agulló (fragment del pròleg)
