La relació entre feminisme i literatura, sovint tensa i conflictiva, es manifesta en l'obra de Montserrat Roig com un impuls creatiu, a la recerca de respostes que reconcilien la vida real de les dones amb la teoria alliberadora que predica aquesta nova ètica. El llibre que teniu entre mans estudia part de la narrativa de Roig des d'aquesta perspectiva, la que té en compte el gènere com a categoria problemàtica, i ho fa a una i altra banda del fet literari: es proposa llegir l'escriptora barcelonina des de la crítica literària feminista i, en el procés, reivindicar-ne la importància en el panorama intel·lectual català dels setanta i els vuitanta.
El llibre proporciona un estat de la qüestió inicial (recepció crítica i difusió de l'obra de Montserrat Roig) i, després, configura un mosaic de punts d'anàlisi des dels quals estudiar les quatre primeres obres de Roig. Perquè és justament en L'hora violeta (1980) on culmina una complicada teranyina argumental, temàtica i estilística que convida a parlar d'aquesta novel·la i les obres que la precedeixen com d'un cicle construït sobre l'altra història: el testimoni de les dones que, al llarg del segle XX, arrosseguen el llast d'una tradició de claudicacions i silencis i lluiten per utopies alliberadores -feminisme i marxisme- però íntimament necessiten, encara, un príncep blau que les rescate de la soledat.
Aquesta monografia fa una aportació valuosa i original al context de la crítica literària catalana contemporània, ja que completa els estudis elaborats sobre Montserrat Roig amb un punt de vista calidoscòpic que reflecteix la múltiple riquesa literària de l'autora barcelonina.
