Tot i que no va publicar mai ni una sola línia sobre rondallística, Marià Aguiló i Fuster va ser un autèntic pioner en la introducció d'aquesta disciplina als Països Catalans. El 1841 va iniciar una recerca de camp -a la qual es va dedicar, de manera intermitent, durant prop de trenta anys- amb la finalitat de construir una col·lecció de versions de procedència oral del patrimoni rondallístic català. Aguiló també va ser pioner en el fet de reflexionar sobre la pròpia tasca de folklorista i sobre el fenomen que estudia, i en va deixar testimoni en un conjunt de notes que contenen les seves idees i les seves reflexions sobre la rondalla i la rondallística. Aquest volum recull, de manera ordenada, tots aquests materials, anotats, comentats i precedits d'un extens estudi introductori. Les cent seixanta-nou versions que integren, pròpiament, el ronallari s'hi presenten catalogades segons el sistema internacional d'Aarne-Thompson-Uther.