J.V. Foix o la solitud de l'escriptura gravita sobre els llibres que formen el Diari 1918 i els escrits crítics que l'envolten per aproximar-se al pensament poètic de l'autor. El concepte d'escriptura de Foix es defineix en termes d'autopercepció de la solitud essencial en què es troba l'individu contemporani, una autopercepció que es debat en el territori de la investigació en poesia. La crisi de l'individu que revelen els primers escrits de Foix plantejarà, també en el territori de la poesia, l'esperança de recobrament de la identitat esquerdada. en aquesta idea, el fet que Foix recollís una gran part de la seva producció en prosa poètica sota el títol Diari 1918, és a dir, dins un marc problemàticament autobiogràfic, no pot considerar-se una anècdota. Tota escriptura de caràcter autobiogràfic és la refiguració d'una història: en el cas de Foix, la història d'una escriptura.
