"Molt probablement, un dels grans obstacles per entendre el continent negre és que l’Africa atrox sempre s’ha volgut contrarestar amb el seu oposat, una Africa felix igualment sectària. Així, tot un continent acaba reduït a una opció binària: la foto del nen que plora o la del nen que riu, l’Àfrica dels cooperants o la dels turistes.
Des d’aquest punt de vista, l’opció del llibre que teniu a les mans ens sembla la més oportuna i, sobretot, la més rica. Ni s’afirmen ni es neguen aquestes dues àfriques bipolars, senzillament s’ignoren. I un cop gratem la superfície, el que se’ns apareix és una riquesa de paisatges que frega l’infinit.
La literatura científica és el nostre gran aliat a l’hora de proclamar la immensitat de retòriques que amaga Àfrica.
[…] totes aquestes històries fascinen per la seva pluralitat, i ens consta que només són una fracció infinitesimal dels recursos narratius que el continent amaga […] són tan exòtiques –en el sentit més intel·lectual del terme– i tan atractives, que potser siguin l’únic instrument per eixamplar la imatge d’África i atreure nous interessos".