Aquest llibre és el quart de la col·lecció sobre
l'evolució del pensament cristià, i se situa entre
el segle XII i el segle XVI. Ens trobem, doncs,
en el moment culminant de l'Edat Mitjana.
Els fets que el volum recorda i reconstrueix es
corresponen, com és natural, a la implantació i
desenvolupament del règim feudal a l'Occident
cristià, i subratlla especialment els grans papes de
l'època, començant per Innocenci III.
En un llibre com aquest, que pertany a una
col·lecció que no vol ser una història de l'Església ni
una història del cristianisme, sinó una història del
pensament cristià, no hi pot faltar una referència
molt directa a les formes, diguem-ne, heterodoxes
d'aquest pensament, unes formes capitalitzades
bàsicament pels "espirituals" L'heretgia, en aquest
cas, és una reacció davant la degradació creixent
de la jerarquia eclesiàstica, especialment del
papat, degradació que, entre altres causes, va dur
al "cisma d'Occident", primer, i a la doctrina del
"conciliarisme", després.
El nucli del llibre, tanmateix, consisteix
en l'anàlisi del pensament de l'escolàstica, un
pensament que és alhora una conseqüència o
"destil·lació" dels esdeveniments i una legitimació
de l'ordre establert. En aquest darrer sentit, el
llibre se centra en la visió sacralitzada de l'ordo rerum, tal com es fa palesa en el document del
papa Joan XXII, Benedictus Deus, un document
que, si bé directament té com objecte la doctrina
sobre el destí dels difunts, indirectament assegura
que l'ordo rerum està assegurat per la visió dels
benaurats al cel. Val a dir que, segons Joan XXII,
el cel dels benaurats, fins que el Senyor no torni a
la fi dels temps, està sotmès, d'alguna manera, a
l'Església militant i al poder pontifici.
Aquest ordre i aquesta fonamentació del
mateix va quedar absolutament desautoritzat per
la Reforma luterana. Aquesta, malgrat situar-se
tradicionalment al començament de l'anomenada
Edat Moderna, cal entendre-la com a culminació
del procés de l'Edat Mitjana i del pensament cristià
que, en aquest període, arribà a la seva màxima
perfecció, com a pensament únic.
El llibre, naturalment, passa revista a l'evolució
del pensament cristià "viscut" en aquest període
pels cristians de l'Occident i de l'Orient: en aquest
darrer cas, el llibre subratlla els efectes que la pèrdua
del poder polític i religiós de Constantinoble va
produir en els cristians de l'Ortodòxia.
