Vet aquí la presència encegadora de les ciutats que hem visitat, les primaveres de vent càlid colpejant el rostre, la neu d'Irlanda acompanyant la nostra retina sense descans. Sent encara els grills amagats en el racó més arrecerat de l'estiu, la boirina d'una Venècia eternament inundada. La pluja ens colpeja quan caminam per un París silenciós a la recerca dels enfonsats somnis de Chopin i George Sand. Aleshores la consigna era no mirar mai més enrere, continuar el viatge a la recerca de l'imprevist. Es tractava d'aconseguir que, almanco, canviàs la naturalesa immutable del món que ens alletà d'infants, el cel, els camins, els homes i dones que trobàvem al davant.
