Aurélie Nemours (Paris, 1910), pintora i poeta, diu de la seva obra: "En la meva escriptura també hi ha una geometria. Però també aquí accepto eliminar moltes coses. En l’escriptura al principi hi ha un esdeveniment d’idea i a poc a poc la idea ha de desaparèixer en el poema. Perquè sigui ella qui figuri la llibertat. Si ens mantenim aferrats a la idea, això és un tancament, fins i tot en l’escriptura. Aleshores, arribem a suprimir allò que al principi semblava essencial. Mentre restem tancats en la idea, la idea no pot arribar a la vida. Això exigeix valor, cal eliminar allò a què ens sentim lligats perquè allò a què ens sentim lligats és minúscul."