Aquest és, com diu el subtítol, un homenatge a Marià Manent i les seves versions d'Emily Dickinson. Per moltes reserves que Sam Abrams pugui tenir sobre les versions de Manent, ha seguit la seva lliçó en molts aspectes: humanitzant el llibre, triant pocspoemes perquè els lectors puguin assaborir-los a fons, restituint el text de l'original per acompanyar les traduccions. Però Abrams posa davant del lector català la Dickinson més dura, més concentrada i ferèstega, la que Manent no va voler o no va gosartraduir.