DELS SÉCS DEL VENT mou la fressa dels noms per parlar d?un cop d?aire, de mar o de sort, de les ràfegues de sol, i de dol, dels batzacs de les paraules a la finestra del so... Com obertes cicatrius de llum, o petits senyals indesxifrables que es formen i s?amassen sobre la pell i ens vesteixen per a la desesperada meravella d?un dia després de l?altre. O com cadascun dels grans de temps que omplen el record d?una platja (sota el cel, ja serè, l?endemà de la tramuntana).
