No te n?adones que no tinc temps? Els poemes, ja no els puc desar al calaix de baix perquè madurin com les fruites del canyís, els he de tenir damunt la taula, a mà, i desendreçats, sense fer nosa, vius i nus al bat del sol, que s?assemblin una mica a mi, com en el moment de néixer...
Ja s?encarregarà la vida de fer-los espessos i embafats, esverats vestits i maquillats per una societat que s?empesca cada dia un acudit com a excusa precoç per no acceptar dempeus la realitat geperuda de l?ara.
