Aleksander Serguéievitx Puixkin (1799-1837), escriptor emblemàtic com pocs, el poeta rus per excel·lència (que els russos es coneixen de memòria), el personatge romàntic, dandi, byronià, abrandat defensor de les llibertats (ell, que havia sofert bandejament i exili), el duelista dissortat (per defensar l'honor de la seva dona posat en joc, sembla que no pas per requestes amoroses reals sinó premeditades per fer esclatar l'insigne escriptor que vivia sota la tutela del tsar Nicolau I), l'irrepetible home de lletres per la diversitat dels seus textos i el novíssim tractament de la literatura (en aquells moments de clara i progressiva europeïtzació de Rússia, sobretot a partir dels primers intents de Caterina la Gran i, encara més, després de la victòria del tsar Alexandre I sobre Napoleó que porta els soldats russos a passejar pels jardins parisencs). "Borís Godunov" es tradueix ara per primera vegada directament del rus. I el fet que vagi acompanyat de les quatre "Petites Tragèdies" ("El cavaller avar", "Mozart i Salieri". "El convidat de pedra", "Banquet en temps de pesta", totes elles convertides en òperes) i de les obres inacabades, però prou extenses per ser considerades de cabdal importància, fa que el lector pugui gaudir per fi del "Teatre complet" de Puixkin.
Aquest llibre conté: "Borís Godunov", "El cavaller avar", "Mozart i Salieri", "El convidat de pedra", "Banquet en temps de pesta", "La Rusalka" (obra inacabada) i Escenes dels temps dels cavallers" (obra inacabada".
