M'atreviria a dir-vos que no hi ha vida més pura
que la que brolla del cor de la natura. Les boscúries,
les valls, els barrancs, els rius, les serralades, els
cims..., l'esplendor de la bellesa dels quals encapritxen
els nostres ulls i ens conviden a passejar-hi;
ens empenyen a regressar als nostres orígens i
comunicar-nos amb els éssers que hi habiten, especialment
amb les aus, fidels a la terra i l'aigua,
des de temps immemorials. És la veu dels nostres
germans, de la consciència, que ens recorda el que
som, d'on venim, i cap on hauríem d'anar, perquè
som natura vivent! Les Terres de l'Ebre són natura
brogent!
