L'abril de 1938, pocs dies després de l'entrada de les tropes franquistes a Lleida i Balaguer, el govern de la República, en un intent desesperat per frenar l'avançament de l'exèrcit rebel a Catalunya, va ordenar la mobilització de les lleves del 27, 28 i 41. Els joves de les dues primeres tenien trenta i trenta-un anys, molts casats i enfillats, però els nois del 41, només tenien setze o disset anys; eren l'anomenada lleva del Biberó. Tots barrejats, amb una diferència de tretze i catorze anys, i els del Biberó, sense cap experiència militar, foren enviats als fronts del Segre i de l'Ebre. Lluís Randé i Inglès, un jove del Catllar (el Tarragonès), casat i amb la muller a punt d'infantar, de la lleva del 28, fou enviat al Segre, al pont de Balaguer, on va participar en els ferotges atacs al Merengue el maig de 1938. Més tard, a l'agost, fou enviat a l'Ebre, on va prendre part en les ofensives contra Gandesa i el puig de l'Àliga i, el setembre de 1938, després del trencament del front de Vilalba, va intervenir en els terribles combats de les serres entre Vilalba, Corbera i la Fatarella. Fet presoner pels franquistes, va ser internat en els inhumans camps de concentració lleonesos de San Marcos i Santa Ana. Des del gener fins al juny de 1939, fou sotmès a treballs forçats en la construcció de carreteres a Andalusia. De tot plegat, ens ha deixat constància en un dietari escrit amb eficient senzillesa. Jaume Aguadé, en aquest llibre, ha situat totes les accions bèl·liques que narra el dietari en el context general de les batalles amb precisió cronològica i fidelitat al seu autor. Com diu ell mateix, "sigui aquest estudi un sincer homenatge a tots els combatents d'ambdós bàndols que van morir i sofrir en aquesta llarga i penosa guerra fraticida, salvatge i cruel, desesperant i, com totes, inútil".
