Aquest llibre forma part de la sèrie de nou toms que apleguen el conjunt d'articles publicats per Conrad Roure a El Diluvio entre 1925 i 1928, amb el títol genèric de Recuerdos de mi larga vida. Costumbres, anécdotas, acontecimientos y sucesos acaecidos en la ciudad de Barcelona, desde el 1850 hasta el 1900. En conjunt, aquesta obra, editada a cura de Josep Pich, constitueix una font interessantíssima per a la comprensió d'un dels períodes més vitals de la nostra història. Roure fou un advocat, publicista, escriptor teatral i gran col·laborador de Serafí Pitarra i també polític federalista i del primer catalanisme. Durant el sexenni milità en el partit Republicà Democràtic Federal i, juntament amb Valentí Almirall, fou un dels creadors del Centre Català. Arran de l'escissió que va originar la fundació de la Lliga de Catalunya, retornà al republicanisme.
En el primer tom dels Recuerdos, Roure reviu la Barcelona de la seva infantesa i joventut, quan la ciutat estava lluny de tenir els serveis d'una capital moderna, però era alegre, dinàmica, i amb una intensa vida associativa que es reflectia en les tertúlies dels cafès o en el teatre amateur. L'autor també ens explica com i perquè es va fer francmaçó.
En el segon volum, Roure relata la seva participació activa en la gènesi del teatre català modern, impulsat per les societats recreatives que es vertebraren al voltant de la rebotiga del dramaturg Frederic Soler. I l'activisme polític de l'autor dels Recuerdos, un demòcrata republicà que participà en l'inici de la revolució del 68 a Barcelona, queda reflectit en el tercer tom de les seves memòries.
