Amb la fundació del monestir de Valldigna, el març de 1298, el Císter arriba als límits meridionals d’Occident. Enrere l’orde ha deixat les traces d’una formidable expansió, els signes més inequívocs de la qual són els territorials. Una espesseïda xarxa monacal cobreix Europa de nord a sud. Les intervencions dels monjos blancs són decisives en tots els àmbits de la civilització europea, de l’art gòtic a la difusió de la tecnologia agrària, de la lluita contra l’heretgia albigesa a les reflexions sobre la pobresa i una nova espiritualitat. El llibre, que recull les ponències del simposi internacional sobre Valldigna i el Císter, celebrat a València l’octubre del 1998, intenta avaluar les distintes aportacions cistercenques, la influència sobre una Europa que també creix i s’expandeix, a més d’esbrinar què hi ha de mite i què hi ha de realitat tant en els orígens com en el posterior desenvolupament de l’orde.
