Normalment, la Guerra Civil és presentada com un enfrontament entre dretes i esquerres, reaccionarisme i progressisme, gent de missa i anticlericals. Víctor Castells s’hi aproxima a partir de les files del nacionalisme català. Les tensions existents dins Espanya no es corresponien a la realitat d’una Catalunya immersa, els primers mesos de 1936, en un «oasi» que tendia a la concòrdia, com demostren, per exemple, les aproximacions entre Companys i Cambó per establir ponts de diàleg.