El PSUC va tenir un paper determinant en la història de Catalunya sota el franquisme. Aquest llibre explica la trajectòria d'aquest partit des del seu primer congrés l'any 1956 fins al cinquè, celebrat el 1981, o, dit d'una altra manera, des de l'adopció d'una nova política de reconciliació en ple franquisme fins a la crisi i la ruptura de l'organització al final del procés de transició a la democràcia. De fet, s'hi estudien els factors que permeten comprendre el paper que va assolir el partit dels comunistes de Catalunya -amb la seva relació singular amb el PCE- en la societat catalana durant els anys 1960 i 1970, quan va esdevenir la principal formació política antifranquista, i com va exercir-lo.
En els 25 anys que van de 1956 a 1981 no és possible explicar la història de la societat catalana sense considerar el paper d'un partit que va agrupar milers d'homes i dones decidits a fer possible la democràcia a Espanya i l'autonomia a Catalunya. Ara bé, si els objectius del "partit de l'antifranquisme" van ser bàsicament assolits, els del partit comunista que era també el PSUC van esvair-se amb l'autodestrucció del partit.
