Quan la immigració magribina a Catalunya és considerada sovint –i encara- com un problema per resoldre adequadament, calia recuperar, ara, la memòria col·lectiva de les interaccions històriques que van tenir ambdós tipus de societats –musulmana i catalana- amb les seves respectives formes d’entendre la vida. Mitjançant la col·laboració incondicional de moltes persones i institucions d’arreu del Principat, ha estat possible d’aplegar una part del llegendari bàsic que recull les variables i contradictòries relacions entre els «moros» i els «cristians» que van conviure a la nostra terra i que després mantingueren llurs relacions mediterrànies durant les edats mitjana i moderna. La tasca realitzada era de compliment obligat, perquè els catalans no disposàvem d’aquesta eina que ens pot acostar a la comprensió d’una cultura que hem incorporat en diversos àmbits, especialment culturals, sense adonar-nos dels seus veritables orígens.
