Aquest treball analitza el procés del naixement de l'enllumenat públic modern a la ciutat de Reus, que va estar, de manera exclusiva, en mans dels gas fins a l?inici del segle XX. Examina les infraestructures bàsiques de gas creades l?any 1854 per l'empresa Gas Reusense i el seu desenvolupament, i constata la preeminència del gas, durant el període 1855-1945, com l'energia que va donar llum a les nits de la ciutat. Es detalla el procés dual de convivència i de competència que, a partir del 1899, es va produir entre les energies del gas i l'electricitat per a la prestació del servei de l'enllumenat públic, i també s'analitzen els factors i les causes que hi van intervenir perquè la victòria de l'electricitat es retardés fins el 1943. A partir d'aquest moment, tal com va succeir en altres ciutats catalanes i espanyoles, l'enllumenat públic de gas va entrar en un procés de lenta agonia que el va conduir fins a la seva desaparició. L'any 1965, els fanals de gas de Reus van sucumbir de manera definitiva davant les làmpades elèctriques.