En Pau està a punt de tenir un germanet, la Martina es pregunta per què ella només té mare i en Joan recorda quan va ser adoptat...Amb les famílies passa el mateix que amb les persones: totes són diferents, no n’hi ha dues d’iguals. Però totes tenen un tret comú, allò que fa que la nostra família sigui la millor del món per a cadascú de nosaltres: que ens estimem!
La meva família és especial - Anna Rayo i Mònica Armiño
La meva família és especial ens descobreix la diversitat familiar. Quins tipus diferents de famílies hi ha? Unes il·lustracions espectaculars ens endinsen dins d’una història protagonitzada per molts animals, on una àvia centenària convida la que considera que és la seva família per a la festa del seu aniversari. Amb lletra de pal.
La meva família - Glòria Fort
Tots tenim una família i totes són diferents. Saber-ho és entendre-ho, i els més petits viuen aquesta gran diversitat amb normalitat, però alguns també amb alguns dubtes. De 0 a 3 anys.
Una gran família - Rocio Bonilla i Elisenda Roca
Hola! Sóc la Violeta. Tinc un gos juganer que es diu Raspall. Amb els meus amics i amigues estem preparant una festa al barri. Aquí hi viuen famílies ben diferents. Però una cosa ens fa iguals: tots ens ajudem i ens estimem. Som una gran família! Ens hi acompanyes?
«No sóc de riure fàcil. Soc una pèssima oient d'acudits i les comèdies m'avorreixen. Els llibres d'humor no són del meu gènere preferit. No obstant això, tinc una excepció... i de les bones!
Té nom i cognom: Eduardo Mendoza.
Recordo perfectament quan vaig llegir El misterio de la cripta embrujada. Era estiu i vaig començar el llibre vacil·lant, però em va poder més la curiositat de no haver llegit mai res d'aquest autor. Em vaig tronxar de riure des de la primera pàgina, humor elegant, no podia parar...I vaig devorar la trilogia sencera.
Al novembre va arribar l'últim llibre de Mendoza, El negociado del Yin y el Yang (segona part d'una altra trilogia anomenada "Las Tres Leyes del Movimiento"). I m'ha tornat a passar el mateix. Recorre els principals esdeveniments polítics i culturals de segle XXI amb un enginy que només Eduardo Mendoza sap.
No deixeu de llegir-lo.»
Judith Aragonès - Galatea Llibres
Podeu fer-ne un tastet aquí.
«Feia temps que no tenia entre les mans una novel·la tan impactant i commovedora com Todo esto existe, de Iñigo Redondo.
Com més m’endinsava en la lectura més creixia la necessitat de sentir-me espectadora de les vides dels personatges. Volia ser còmplice dels seus diàlegs, de les seves pors, de les seves il·lusions. I si això va ser possible va ser gràcies a la precisió del llenguatge i a la gran capacitat evocadora que l’autor ha sabut infondre a la narració.
La novel·la transcorre en una ciutat ucraïnesa als anys vuitanta del segle XX. El fet que l’autor situï la història en aquest context, a priori pot semblar insignificant, però a mida que avancem en la lectura ens anirem adonant de la importància que adquirirà en les vides dels seus habitants i, concretament, a les de l’Alexei i la Irina, els protagonistes principals. Us els presento: l’Alexei és el director d’una escola, té quaranta-dos anys, la seva dona l’acaba de deixar i viu immers en una profunda crisi. La Irina és una estudiant adolescent solitària que fuig de l’entorn familiar. La situació en què es troben tots dos els conduirà a viure en secret reclosos en un pis, d’on finalment hauràn de fugir a causa d’un terrible accident.
TODO ESTO EXISTE és la primera novel·la de l’arquitecte i poeta bilbaí Iñigo Redondo. L’obra va veure la llum el gener passat, gràcies al grup editorial Penguin Random House.
Jo ja estic esperant la propera!.»
Sílvia Arbonès - Galatea Llibres
Podeu fer-ne un tastet aquí.
Aquests dies he llegit Fidelitat, de Marc Missiroli. Ha estat una sorpresa. El llibre va arribar amb les novetats del mes de gener i si no hagués estat per aquest confinament forçós segurament m'hauria passat desapercebut.
Quan
em van donar l'oportunitat d'escollir els llibres que em vingués de
gust llegir durant aquests dies, no m'ho vaig pensar. Aquest havia de
ser un d'ells.
La
història és molt simple. Un matrimoni, aparentment feliç, envoltat
de gent, aparentment feliç. Però els dubtes comencen a sorgir des
del principi a causa d'un "malentès".
Amb això, la novel·la et fa plantejar una sèrie de dubtes que t'acompanyen fins al final. Però els personatges secundaris estan al voltant per ajudar-te a contestar moltes d'aquestes preguntes. Portaries el desig fins al final? El reprimiries per estar en parella o et deixaries portar? És més important ser fidel a un mateix?
Recomanable,
molt recomanable.
Judith Aragonès - Galatea llibres
Pots fer un tastet de la novel·la aquí.
Pocs llibres m'atreveixo a recomanar sense haver-los llegit. Aquest és un d'ells.
Vull
recordar que el dia 17 de març va arribar a les nostres llibreries
Las fuentes del silencio, l'última novel·la de Ruta Sepetys de
l'editorial Maeva. Pot semblar, a simple vista, una altra novel·la
de la nostra Guerra Civil, escrita per una dona i protagonitzada per
una dona, però m'arrisco a dir, sense haver-la obert encara, que no
ho és.
Vaig
tenir la sort de poder conèixer a l'autora ara ja fa un temps;
aquests plaers que et regala la vida. En aquella ocasió presentava
Lágrimas en el mar (llegida ja, juntament amb Entre tonos de gris).
La paraula que em va venir a la ment al veure-la va ser elegant, fina. I d'aquesta manera com tracta als personatges i a les seves històries; amb dolçor, amb respecte, com si estigués a les seves mans suavitzar-los-hi el seu patiment.
La seva prosa de Sepetys és molt senzilla, directa. Gaudeixo de les estones que passo amb ella a través de la lectura. Sé que aquest llibre tampoc em decebrà.
Judith
Aragonès - Galatea Llibres
La crisi del petroli de 1973 va acabar amb la bonança de la postguerra. El desastre va sumir als joves nascuts als ‘50 en un pou de precarietat i incertesa, creant una generació perduda i sense futur.
L'escepticisme i el descontentament contra l’establishment va trobar una vàlvula d'escapament en la música pop-rock, convertint-se en un dels principals altaveus per expressar la desesperació i la fúria i donant així origen a el moviment Punk. Una música directa, furiosa i compromesa políticament que buscava trencar amb el passat gloriós de la Beatlemania.
De
tota aquella onada de grups que van prendre per assalt el
protagonisme en el panorama musical del rock, va destacar amb llum
pròpia "The Clash". Quatre nois britànics que van crear
una discografia abundant i inoblidable tot i els només 10 anys de
vida del conjunt. Cançons com London calling, Should I
stay or should I go o Rock the Casbah s'han convertit en
clàssics que han passat la prova del temps amb escreix.
L'editorial
Libros del Kultrum acaba de publicar en castellà una The Clash. Autobiografía grupal. No es tracta d'una biografia o història de la banda
a l'ús; en comptes de ser un treball d'investigació per part d'un
periodista o crític especialitzat, ens trobem amb la història de
The Clash explicada en primera persona per part dels membres
originals de la banda: Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simonon i
Topper Headon ens expliquen amb les seves pròpies veus l'origen,
evolució i final del grup. Una lectura imprescindible per als amants
de la música rock i també per a aquells joves que vulguin conèixer
a la llegendària banda i entendre per què hi ha un abans i un
després dels Clash en la història del rock.
Diego Pérez - Galatea Llibres
«Aquests dies a casa, fullejo i acaricio els llibres que descansen en les meves prestatgeries, alguns ja llegits i altres a l'espera. Entre ells es repeteix Paul Auster. Dir que és el meu autor de capçalera és arriscar-me una mica. N'hi ha tants! Però sí que és un dels meus preferits. Sempre he gaudit molt cada vegada que un dels seus llibres ha arribat a les meves mans. Em fascina el poder de transmetre mitjançant l'escriptura que tot és possible, que les casualitats poden realment existir i que l'atzar és allà per ser trobat. Vaig començar amb El llibre de les il·lusions i no vaig poder parar. Rebusco a casa i els tinc gairebé tots. Com si fos per atzar d'Auster, recordo que tinc un assumpte amb ell, un assumpte pendent. No he llegit Trilogia a Nova York, com pot ser? Me l'han recomanat tantes vegades, he cuidat amb tant d'afany que mai em falti a Galatea, que gairebé em fa posar vermella no tenir-lo aquí, no poder recórrer a ell. Quan això passi, el primer que faré serà llegir-lo, comprar-lo. Torno a somriure i penso que les casualitats existeixen. Gràcies, Paul Auster».
Judith Aragonès - Galatea Llibres
