Úter no és de cap manera un poemari sobre la maternitat. És un poemari
sobre la vida. I és també un poemari sobre la mort. O sobre la
destrucció, la pèrdua, la desaparició de tot allò que en algun moment
és i existeix. Com la natura que mor i renaix, els humans superem la
desfeta amb dues ferramentes potents: l?amor i la paraula. Aquesta
no és, però, una paraula poètica ?lluny de la intenció de l?autor fer
una reflexió metapoètica sobre la paraula. Es tracta de la paraula
humana, ara i ací, de vegades reduïda al gest i al silenci, conduint-nos
en l?únic autèntic viatge de retorn a l?origen de tot plegat.
