El llibre Cent anys de Normes ortogràfiques és una contribució a la commemoració del primer centenari de les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans amb l'objectiu de fer-ne un cert balanç. Conté cinc treballs que s'apleguen en dos blocs. El primer s'orienta pròpiament a les Normes i aplega dos articles que analitzen la recepció i l'acollida que van tenir a les Illes Balears, a càrrec de Joan Melià, i la representació dels parlars catalans en l'ortografia establerta i l'anàlisi de diferents aspectes conflictius, a càrrec de Brauli Montoya. El segon bloc d'aquest volum conté tres contribucions que tenen un enfocament social: la relació de l'escriptor Salvador Espriu amb la normativa, de Víctor Martínez-Gil; l'ortografia com a instrument de poder, de Josep Murgades, i la visualització i difusió de les Normes a la premsa a partir del seu cinquantenari (1963), durant la dictadura franquista, a càrrec de Daniel Casals.