Us ha passat mai que us heu sentit invisibles? Heu tingut algun cop l02019;horrible sensació que el noi que desitjaríeu que us mirés no us veu perquè formeu part del paisatge? Heu volgut plorar quan aquest noi us parla però us tracta amb la mateixa distància, fredor i indiferència com ho faria amb la caixera del supermercat? I, posats a endevinalles, us ha passat, potser, que us miri el noi equivocat? El que no us agrada, el que d02019;un dia per l02019;altre s02019;ha fet íntim dels vostres amics, apareix a totes les festes i ara és a totes les xarxes i a tots els mòbils? El noi que, no se sap com, acaba seient sempre al vostre costat. A mi sí. I aquest és el començament de la història que vaig viure l02019;estiu dels meus disset anys, al cim del Pirineus, abans d02019;endinsar-me en un passat familiar desconegut i inquietant.
