Ramon Llull és una figura cabdal en la història del diàleg literari a Europa. La vintena de diàlegs que el mallorquí va escriure en català i en llatí, com ara el Llibre del gentil e dels tres savis i el Liber Tartari et Christiani, forma un dels models més consistents de literatura dialògica a l’Edat Mitjana. Hi trobem interlocutors com els savis musulmans i jueus, l’ermità Blaquerna i el mongol, o el mateix Ramon, pres per la ira. Analitzats de prop i amb els mètodes de la crítica literària, són exemples d’un gènere literari complex que se situa entre la ficció narrativa i l’argumentació teòrica. Forneixen el marc per a una plasmació del jo i dels altres, tan particular que converteix aquests petits mons dialògics en un univers en miniatura.
