El present llibre pretén resseguir el tema de la comunitat, l'assemblea, el poble de Déu, i ho fa tant en el marc de comprensió d'Israel com en el marc de comprensió de l'Església cristiana. De fet, el món judeocristià es configura des del primer moment amb tres actors: Déu, la persona humana i la comunitat. La comunitat forma part de la manera de ser de l'home i, també, de la manera de ser de Déu. El text bíblic afirma amb gran convenciment que ni Déu vol estar sol ni l'ésser humà pot viure la solitud com la seva condició natural. Per això, Déu afirma emfàticament després de posar l'home al jardí de l'Edèn: "No és bo que l'home estigui sol" (Gn 2,18). Així, la religió judeocristiana integra en un sola visió el "jo" i el "nosaltres", i per això la comunitat sempre és personal i, d'altra banda, la persona sempre s'entén dins la comunitat. Ni la persona es dissol en la col·lectivitat ni la col·lectivitat esdevé un simple accident.