Barcelona 1970. Josep Carner torna de l’exili amb la memòria devastada després de més de trenta
anys d’absència. Lluís Miralles, un estudiant de Dret, rep l’encàrrec d’acompanyar al poeta durant la
seva estada a la ciutat.
L’atorgament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a un altre poeta és vist com una desatenció.
La presència de Carner esdevé incòmoda. Miralles aprofi ta l’encàrrec per gaudir d’unes setmanes de
llibertat fora de casa i per viure una intensa relació amorosa.
Partint de fets reals i jugant entre els cercles culturals i les tribulacions dels estudiants amics de Lluís
Miralles, Casajuana construeix un retaule deliciós i nostàlgic sobre el paper de l’escriptor, els estralls de
la vellesa, el pes de l’exili i la impossibilitat del retorn.
